la biodiversitat
i l’entorn
Ens trobem amb una zona amb un paisatge entranyable, el pas entre la muntanya i la planície. El relleu és accidentat i hi destaquen tossals, altiplans i fondalades, on es combinen la vegetació dels tossals amb els conreus de secà de les zones més planes.
La vegetació és una combinació entre agrícola i forestal molt interessant que en potencia la diversitat i conté espècies d’elevat valor natural com l’àguila cuabarrada (Hieraeetus fasciatus). La vegetació és dominada per masses boscoses de pi blanc (Pinus halepensis), matollars de garric (Quercus coccifera), combinats amb àrees agrícoles on es cultiva l’olivera i l’ametller, amb algunes clapes de cereal.
A la finca s’innova amb el cultiu de festucs o pistatxo, arbre fruiter amb més resistència a la secada. El país amb el 50% de producció i de qualitat és l’Iran.
L’àguila marcenca, l’àguila daurada, el torlit comú, el duc, el trobat i l’hortalà són alguns animals que conviuen en aquests ambients mediterranis de les Garrigues. Per descobrir la vegetació podreu passejar per un itinerari botànic on trobareu senyals amb la descripció de les espècies més comunes.
l’home
i l’olivera
La vida a pagès era molt dura, sense horaris i amb una cultura de l’esforç extraordinària. Tot per sobreviure a les inclemències del temps i perpetuar la tasca i les tradicions a les generacions futures.
L’olivera que teniu davant, reposa sobre una espona. Aquesta espona de pedra es va construir, exclusivament, per tenir un arbre més en producció. La terra que el sosté es va posar a cabassos de forma manual per la gent que treballava la terra. La finca tenia diversos milers d’oliveres, un arbre de gran bellesa.
Pi blanc
Pinus halepensis
És un arbre perennifoli i es troba als boscos secs mediterranis. A Catalunya es distribueix des de les zones a nivell de mar fins a 1.200 m d’altitud.
Pertany a la família de les pinàcies de fins a 20 m d’alçària. L’escorça i les branques són grisenques (d’aquí li ve el nom de pi blanc). Floreix a l’abril o al maig i fa moltes pinyes.
S’utilitza per fer caixes d’embalatge, taulers d’aglomerat i pasta de paper.
De vegades, a les branques apareix una planta paràsita que s’anomena vesc (Viscum album). És una planta típica de Nadal.
Romaní
Rosmarinus officinalis
És un arbust perenne, molt abundant arreu del territori català, de zona seca i humida.
Pertany a la família de les lamiàcies. Les fulles tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers i desprèn un fort aroma per la presència d’olis essencials. Les flors apareixen des de finals de primavera, encara que pot estar florit tot l’any.S’utilitza molt a la cuina i a la medicina natural. I la fusta per combustible i per fer peces de llaüts i altres instruments musicals.
Boix
Buxus sempervirens
És un arbust perennifoli i es distribueix per la muntanya submediterrània entre els 100 i 1.600 m d’altitud.
Pertany a la família de les buxàcies de fins a 1 a 5 m d’alçària. La fusta és densa i groguenca. La capçada presenta moltes fulles oposades i verdes durant tot l’any. Prefereix sòls ben drenats i llocs amb poca incidència de llum.
La fusta és útil per fer estris de cuina, instruments musicals de vent i fer les puntes de coixí, el que s’anomena «boixets». És medicinal però tòxica.
Argelaga
Genista scorpius
És un arbust i és endèmica de la regió mediterrània occidental.
Pertany a la família de les fabàcies o lleguminoses de fins a 2 m d’alçària. És espinós i molt ramificat, les espines es distribueixen en disposició alterna i punxent molt. Les flors són de color groc i floreixen de gener a juliol. El fruit és un llegum allargat.
Les flors s’utilitzaven per tenyir draps de llana i la fusta per a la construcció.
Alzina
Quercus ilex
És un arbre perennifoli i es troba als boscos secs mediterranis. A Catalunya es distribueix des de les zones a nivell de mar fins a 1.400 m d’altitud.
Pertany a la família de les fagàcies de fins a 20 m d’alçària. La seva capçada sol ser densa i arrodonida. És un arbre sempre verd; les fulles poden mantenir-se a l’arbre fins a tres anys. Floreix a l’abril i les glans, que apareixen a la tardor, són sovint dolces i comestibles.
Tradicionalment s’utilitza per llenya i antigament molt utilitzat per la pràctica del carboneig.
Garric
Quercus coccifera
És un arbust perennifoli i es troba als boscos secs i assolellats mediterranis.
Pertany a la família de les fagàcies de fins a 2 m d’alçària. Les fulles són de verd intens per les dues cares, dures i punxegudes. Floreix a l’abril i maig i fructifica a l’agost, el fruit és un aglà. Forma comunitats molt denses en terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres.
S’utilitza com a combustible.
Roure valencià
Quercus faginea
És un arbre caducifoli i es distribueix pel mediterrani fins a 1.900 m d’altitud.
Pertany a la família de les fagàcies de fins a 20 m d’alçària. Les fulles són de consistència subcoriàcia i cauen a la tardor, algunes es queden seques a l’arbre fins a la primavera següent. Floreix a la primavera i els aglans maduren a la tardor. S’anomena «faginea» per la seva semblança a la fulla de faig.
La seva fusta s’utilitza per a la construcció, fer bigues, per llenya i carbó.
Càdec
Juniperus oxycedrus
És un arbust perennifoli que es troba en terrenys calcaris, alzinars, màquies o suredes. A Catalunya es distribueix des de les zones a nivell de mar fins a 1.400 m d’altitud.
Pertany a la família de les cupressàcies. És molt semblant al ginebre comú, la diferència és a les fulles. El càdec té dues línies blanques a l’anvers i el ginebre una. Les fulles són punxants i dures. Els fruits rodons de color fosc s’anomenen gàlbuls, d’on s’aprofita el seu oli. Floreixen a finals d’hivern i primavera.
La fusta és aromàtica i s’empra per fusteria. L’arbust també es cultiva per decorar i fer tanques naturals per les cases.
Llentiscle
Pistacia lentiscus
És un arbust perennifoli de boscos secs mediterranis. A Catalunya es distribueix des de les zones a nivell de mar fins a 800 m d’altitud.
Pertany a la família de les anacardiàcies de fins a 3 m d’alçària i a vegades pot passar els 6 m. Les fulles són compostes i tenen un nombre parell de foliols. El fruit és arrodonit i de vermell passa al negre mentre va madurant.
Té diferents usos: la saba per fer làtex per ortodòncia, vernissos, pastisseria i licors; la fusta per combustible i fusteria; i les fulles per decorar.
Timó
Thimus vulgaris
És un arbust perennifoli i es distribueix per tot el mediterrani.
Pertany a la família de les labiades de fins a 30-40 cm d’alçària. Fulles d’un color verd apagat a l’anvers i d’un color blanquinós al revers, ja que està cobert de pèls blancs i desprèn un fort aroma gràcies els seus olis essencials, per això forma part del grup de les plantes aromàtiques. La flor és de color rosa o blanca. La floració és del març al juny.
S’utilitza en medicina i cuina.
Bruc d’hivern
Erica multiflora
És un arbust perennifoli i es distribueix per les zones mediterrànies amb terrenys calcaris, a diferència de la resta de brucs, entre els 0 i 1.000 m d’altitud.
Pertany a la família de les ericàcies de fins a 1,5 m d’alçària. Floreix a la tardor i hivern donant inflorescències de color rosat, les flors tenen forma d’olla. Floreix a destemps de la resta de plantes que hi ha a la formació. Les fulles són lineals i estretes i fan agrupacions denses.
