La granja
El disseny de la Granja Ecomiqueló, busca millorar el benestar i la salut dels porcs, aprofitant els recursos naturals de manera autosuficient i sostenible.
L’edifici està construït en fusta per les seves propietats aïllants. L’estructura està orientada al sud per aprofitar el sol, durant el fred d’hivern i tanmateix per evitar el temps de calor.
La calefacció és genera amb l’escalfor del propi fem. Els fems s’acumulen durant tot el cicle (uns 4 mesos) i s’inicia el procés de fermentació que genera temperatures fins a 70º. Aquesta calor s’absorbeix en tubs d’aigua que hi ha a terra i es transporta a la zona elevada de la nau on hi ha els porquets petits per escalfar-los.
El jaç de palla proporciona un medi molt confortable als porquets a més de ser un magnífic aïllant. La fisiologia dels porcs fa que sobre un terra de formigó no estiguin còmodes, en canvi sobre un jaç de palla poden desenvolupar els seus instints de forma adequada.
La cria
de porcs
La granja ecomiqueló es dedica a la cria de porcs amb una alimentació totalment ecològica a base d’aliments certificats com l’ordi, el blat, els pèsols, etc. Els cereals i la palla es cultiven en finques pròpies o vinculades, sense cap tipus d’additiu i certificades pel CCPAE català.
La granja ecomiqueló és una explotació porcina amb capacitat per 400 truges i les seves cries. Les condicions de cria i engreix estàn determinades per normatives estrictes que afavoreixen el benestar animal. L’ús de productes veterinaris com antibiòtics i altres, està totalment restringit.
Els porcs neixen a la granja i es mantenen fins a arribar a 120 kg de pes. A partir d’aquí es transporten a l’escorxador certificat, Masia Tero, a pocs quilòmetres de la granja, afavorint la sostenibilitat de tot el cicle.
L’habitat
El control de males herbes es fa de forma natural mitjançant ovelles xisquetes i rucs catalans, dues races autòctones catalanes, que mantenen l’entorn de la granja net de males herbes.
A la finca hi ha rucs catalans, el ruc fa 1,65 m d’alçada, sent la raça més alta i corpulanta, i pea fins a una tona. El pèl del ruc canvia si és hivern o estiu, a l’estiu es llarg i de color castany fosc i li serveix d’aïllant del fred, a l’estiu el pelatge és més curt i de color negre. Una peculiaritat és que les orelles sempre apuntent amunt. Considerada de les millors races del món, els premis rebuts ho fan palès.
A la finca hi ha un petit ramat d’ovelles xisquetes, una raça petita, robusta, amb un cap petit i sense banyes. Té taques negres als ulls, les orelles, el morro i a l’etrem de les potes. Es troba, basicament a mabients durs com el Pirineu. La seva regressió va comportar que fos una raça en perill d’extinció (1995), fruit del qual sorgir l’agrupació de criadors (1996).
Els festucs
El pistatxer o festuc (Pistacia vera) és un arbre de fins a 10 metres d’alçada, originari de les regions muntanyoses de l’Àsia Central. És un arbre caducifoli i diolic. L’arbre masculí només fa flor per pol·linitzar i el femení és qui fa el fruit. El festuc presenta un alt valor nutricional, ajuda a reduir l’alt nivell de colesterol i és el fruit més ric en proteïnes, fibra, àcid fòlic i greixos bons.
El cultiu s’adapta molt bé a les condicions climàtiques de les terres de Ponent, fred hivernal i calor d’estiu.
És un arbre fruiter de creixement lent i supera l’ametller amb la seva resistència a la secada. Amb una vida útil de 50 anys i es preveu una producció de 500 kg/ha en tan sls 5 anys, podent arribar als 2.500 kg/ha amb el pas del temps.